Després de quatre anys de disputes el nou DVD (Digital Video Disc) d’alta definició anuncia la seva arribada imminent al mercat europeu en dos estàndards diferents i incompatibles. El consumidor espanyol podrà adquirir reproductors i discos compactes del sistema HD-DVD, o bé, podrà optar pel format Blu-Ray. Una tria a cegues que reprodueix el fenomen que fa vint anys va dividir el mercat del vídeo domèstic entre els formats BetaMax i VHS. El triomf final d’aquest últim va obligar als usuaris del BetaMax a llançar a les escombraries milers d’aparells i cintes de vídeo.
El dilema dels formats arriba carregat de raons a favor del nou sistema de gravació i reproducció digital, però farcit de prevencions contra les polítiques comercials de la indústria tecnològica. El DVD d’alta definició té unes qualitats d’imatge i so sensiblement superiors a les dels DVDs convencionals, presenta capacitats d’emmagatzemament entre cinc i sis vegades més grans, i ofereix prestacions d’interactivitat i connexió a internet impensables en els estàndards actuals.
Sobre aquesta proposta tecnològica tant llaminera, gegants de la indústria tecnològica com Toshiba, NEC, Sanyo i Microsoft han apostat al llarg dels últims anys pel format HD-DVD, i han intentat desbancar el format Blu-Ray, que propugnaven competidors com Sony, Panasonic, Samsung, Philips, Dell o Apple.
La meva opinió és que guanyi el que guanyi, tard o d'hora sera innecessari ja que de cares al futur tot anirà per cables i no ens caldra anar amunt i a vall am un DVD. Potser ara si sera una bona llençada al mercat però d'aqui poc temps tot anirà diferent. Sincerament no trobu el perquè de tanta disputa per una cosa que passarà d'aquí poc a la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada