L’any 2000, Microsoft presenta Windows Movie Maker com una característica integrada a Windows Millenium Edition, el sistema operatiu que la companyia dissenya específicament per als usuaris domèstics. Aquesta aplicació permet als usuaris fer pel·lícules domèstiques d’una forma més fàcil i divertida, i els permet crear, editar i compartir les seves pel·lícules directament al seu equip amb uns simples moviments d’arrossegar i col·locar.
A més, Windows Movie Maker els permet afegir efectes especials, música i una narració. Windows Movie Maker 2 va ser llançat l’any 2003 amb noves característiques basades en les tecnologies Microsoft DirectShow i Windows Media.
Els DVD es poden classificar en diversos tipus: Segons el seu contingut trobem:
-DVD-Video: S'utilitza per pel·lícules amb audio. -DVD-Audio: S'utilitza per a audio (alta fidelitat). -DVD-Data: S'utilitza per a qualsevol dades. Segons la capacitat de grabar:
-DVD-ROM: És per només lectura. -DVD+R: Serveix per grabar una sola vegada. La seva capacitat arriba fins uns 8.5 Gigabytes per disc. -DVD-R: És per grabar només una vegada. La capacitat arriba fins uns 8.5 Gigabytes per disc. -DVD+RW: És un DVD regrabable. -DVD-RW: És un DVD regrabable. -DVD-RAM: És un DVD regrabable d'accés aleatori. Després de fer l'escritura, fa una comprovació de la integritat de les dades. En la versió 1.0 d'una cara té una capacitat de 2,58 GB (2.40 GiB) -DVD-R DL: S'utilitza per grabar només una vegada de doble capa. -DVD+R DL: És un DVD regrabable de doble capa.
Cinta mini DV: Aquest sistma s'utilitza molt, ja que les cintes són petites i magnètiques. Això fa que les videocàmeres siguin compactes i també és una tecnologia barata. El seu inconvenient és que són molt fràgils i s'ha d'anar amb compte.
DVD:és un suport per a l'emmagatzematge de dades binàries d'igual funcionament i grandària que el CD-ROM, encara que amb pistes més fines, osques més petites, més superficie de dades i correció d'errors més eficient, la qual cosa augmenta la densitat de la informació gravable a la superfície i per tant li dóna una major capacitat d'emmagatzematge que el CD-ROM.
Disc dur: És un dispositiu de memòria secundàriaon s'hi emmagatzema grans quantitats d'informació en la superfície magnetitzada d'uns discs que giren a gran velocitat. Les característiques principals d'un disc dur són; la seva capacitat d'emmagatzematge (actualment d'uns quants gigabytes (GB) a un terabyte (TB); i la seva rapidesa en retrobar/esborrar/escriure les informacions.
Elguiód'una pel·lícula és un document que descriu allò que es mostrarà i escoltarà en una obra cinematogràfica. Inclou la divisió per escenes, accions dels personatges o esdeveniments, diàleg entre personatges, així com breus descripcions de l'entorn on esdevindran les accions i, quan és prudent, l'èmfasi que usaran els actors. Un guió ha de transmetre la informació suficient perquè el lector visualitzi la pel·lícula: com transcorre el diàleg, com actuen els personatges i amb quins objectes interactuen, sense especificar encara els detalls de la producció.
Una vegada finalitzat es passa al guió tèctic, que descriurà amb detall com la càmera captarà tota aquesta informació.Es fa servir principalment per a mostrar a productors potencials, actors, patrocinadors i membres de l'equip creatiu els personatges i sentiment general d'una pel·lícula.
La càmera també pot moure's. I ho pot fer sobre el seu propi eix o de manera longitudinal. Hi ha 3 tipus de moviment:
Travelling
Zoom
Panoràmica
Sempre que la càmera es desplaça en l'espai, fa un moviment que anomenem " travelling". Aquest és un moviment de translació de la càmera. Aquesta es desplaça sobre un peu mòbil que rep el nom de carro, sobre el qual es munta la càmera per desplaçar-la sobre uns rails similars als del ferrocarril. El desplaçament, però, pot ser també a mà, sobre un cotxe, etc.Hi ha molts tipus de tràveling:
Travelling lateral: si camina en paral·lel a un objecte que es desplaça
Travelling vertical: si es desplaça en sentit vertical.
Oblicui: si fa els dos moviments anteriors simultàniament.
Travelling circular: si el moviment és al voltant d'una gura.
Per últim encara existeixen dues possibilitats més: que s'apropi a un objecte - travelling d'aproximació, o que se n'allunyi - travelling d'allunyament -
En el moviment del zoom, no es mou la càmera, sinó l’òptica. Aquest és una òptica de distància focal variable. El moviment del zoom s’anomena també tràvelling òptic. El zoom permet que els objectes s’apropin o s’allunyin sense necessitat de desplaçar la càmera. L’efecte visual no és el mateix, ja que en el moviment de zoom els objectes que s’apropen es comprimeixen. Cal dir, també que no hem d'abusar d'aquest moviment. La panoràmica: és el moviment que fa la càmera d'esquerra a dreta o al revés, sense que la càmera es mogui del lloc. Ja pot ser directament, amb els peus junts o sense moure el trípode.Hi ha diferents tipus de realitzar aquest moviment:
Panoràmica vertical: és quan el moviment que fa la càmera el fa sobre el seu eix: de dalt a baix o de baix a dalt.
Panoràmica horitzontal: és quan el moviment que fa la càmera és de dreta a esquerra o d'esquerra a dreta.
Panoràmica obliqua: és quan el moviment que fa la càmera és vertical i horitzontal.
És el factor que determina el punt de vista de la càmera respecte d'allò que filma. Per definir el tipus d'angulació, es pren com a punt de referència l'altura del personatge. Així depenent de l'angle format entre els ulls del personatge i la situació de la càmera els enquadraments són:
- Normal: es produiex quan la càmera se situa al mateix nivell que els uls dels personatges.
- Picat: Es produiex quan se situa la càmera per damunt dels ulls del personatge, de manera que se'l veu més petit, com oprimit.
- Contrapicat: La càmera se situa per sota del nivell dels ulls del personatge. Amb aquest punt de vista es produeix un efecte d'engrandiment i exaltació dels elemnts filmats per la càmera.
Un pla s'aplica en cinema, vídeo o foto com a unitat de presa i com a valor d'enquadrament.
Es parla de pla com a unitat de presa per referir-se al conjunt d'imatges que en el moment de la presa s'enregistren amb continuïtat, però en canvi, es parla d’un pla com a valor d'enquadrament per referir-se al grau d'apropament de la càmera a la realitat. És en aquest sentit que es parla de planificació. La categorització pren com a mesura de referència la persona humana, fent la relació de plans en funció de l'allunyament o apropament de la persona.
Podem dir que els plans més llunyans aporten un valor descriptiu mentre que els plans més propers hi aporten un valor expressiu o dramàtic. Els plans mitjans aporten sobretot narració.
Hi ha diversos tipus de plans:
Pla General:Mostra un escenari ampli en el que s'incorpora una persona o grup de persones que ocupa un terç o una quarta part de l'enquadrament.
Pla sencer: Els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus d'un odos personatges. Interessa l'acció.
Pla americà o tres quarts: Els límits superior i inferior coincideixen amb el cap i els genolls de la persona. És un enquadrament molt cinematogràfic.
Pla mitjà: Presenta la persona tallada per la cintura, és a dir, de mig cos en amunt. Interessa la reacció del personatge davant una realitat.
Primer pla: Presenta el rostre sencer o com a molt amb l'espatlla. És un pla molt expressiu, psicològic i dramàtic.
Pla de detall: Mostra un objecte o part d'ell. Normalment s'incorpora com a pla d'inserció dins d'una narració.
L’any 2000, Microsoft presenta Windows Movie Maker com una característica integrada a Windows Millenium Edition, el sistema operatiu que la companyia dissenya específicament per als usuaris domèstics. Aquesta aplicació permet als usuaris fer pel·lícules domèstiques d’una forma més fàcil i divertida, i els permet crear, editar i compartir les seves pel·lícules directament al seu equip amb uns simples moviments d’arrossegar i col·locar.
