Opinió sobre les xerrades

Les xerrades que ens van fer sobre el món del periodisme, l'audiovisual, la ràdio... van ser força interessants.
La d'en Carles em va agradar, però potser li hagués faltat una mica més de participació amb nosaltres, ja que només va estar explicant. En canvi, la de la Lídia va ser més entretinguda, ja que ens va fer participar una estona imaginant-nos fer un reportatge i els passos que havíem de seguir per portat-lo a terme.
En general trobo que està bé fer aquestes xerrades ja que t'informen sobre l'actualitat, com estan les coses sobre aquell ofici i fons hi tot et poden orientar si és allò el que t'agrada.

Firmats de vídeo

Hi ha diversos tipus de formats de vídeo:

-AVI és l'acrònim d'Audio Video Interleave (intercalat d'àudio i vídeo). Es tracta d'un format d'arxius ue actua com contenidor de fluxos de dades d'àudio i de video. El format AVI va ser definit por Microsoft per a la seva tecnologia Vídeo per Windows el 1992.

El format AVI permet emmagatzemar simultàniament un flux de dades de vídeo i diversos fluxos d'àudio. El format concret d'aquests fluxos no és objecte del format AVI i és interpretat per un programa extern denominat còdec. És a dir, l'àudio i el vídeo continguts en l'AVI poden estar en qualsevol format (mp3/divx, o Ogg/xvid, por exemple). Per això se'l considera un contenidor.

-MPEG (Moving Picture Experts Group - Grup d'experts en imatges en moviment) era originàriament un grup encarregat del desenvolupament de normes de codificació per a àudio i vídeo. Hi ha diversos tipus:

MPEG-1: estàndard inicial de compressió d'àudio i vídeo. Esdevingué la norma per als CD de vídeo, i també inclou el format de compressió MP3.

MPEG-2: normes d'àudio i vídeo per a la difusió amb qualitat de televisió. Utilitzat per les operadores de televisió per satèl·lit i cable, i adaptat per als DVD de vídeo.

MPEG-3: dissenyat originàriament per a l'HDTV (televisió d'alta definició), però va ser abandonat en favor de l'MPEG-2.

MPEG-4: amplia l'MPEG-1 per a suportar "objectes" àudio/vídeo, contingut 3D, codificació a baixa velocitat de transmissió de dades i suport per a la gestió de drets digitals (protecció de copyright).

MPEG-7: sistema formal per a la descripció de contingut multimèdia.

MPEG-21: l'MPEG descriu aquesta norma futura com un "marc multimèdia".

Els connectors

Els connectors analògics actuals emprats en televisió cauran en desús degut a que el futur de la televisió és digital (TDT), i a que les senyals generades o utilitzades pels dispositius d'emmagatzematge com el Digital Hubbub seran digitals. D'aquesta manera podem declarar l'Euroconnector i els connectors RCA obsolets.

-HDMI
El connector HDMI connecta qualsevol font d'àudio i vídeo digital (TDT, Blu-ray…) i un monitor d'àudio i vídeo digital compatible. Permet l'ús de vídeo estàndard, millorat o d’alta definició i és independent dels diferents estàndards de TDT. N'hi ha de dos tipus:

• Tipus A de 19 pins i compatible amb DVI
  

• Tipus B de 29 pins i va ser dissenyat per resolucions molt elevades, més que el format 1080p (HD).

Té funcions de control remot. Té una amplada de banda de 25 Mhz a 165 MHz (tipus A) o de 330 Mhz (tipus B). Compatible amb el connector DVI. Una font DVI pot connectar-se a un monitor HDMI (adaptador) però l'àudio i les característiques de control remot no estaran disponibles. El connector HDMI ja s'està començant a utilitzar en els televisors d'última generació.

Premis Goya

El dia 3 de febrer de 2008 es va celebrar la XXII edició del Premis Goya.
Va ser una gala molt intensa per als guardonats. “El Orfanato” s’ha endut la majoria dels premis:

-millor pel·lícula
-millor direcció
-millor producció
-millor direcció artistica
-millor guió original
-millor actor revelació.

Era d'esperar que aquesta obtingués moltes nominacions. De totes maneres, crec que la producció d'aquest any no ha estat molt bona, sinó només cal veure que els premis es concentren en poques pel·licules, ara això sí, hi han hagut bones produccions de direcctors. Hi ha ver una una gran sorpresa aquella nit, Jaime Rosales va guanyar el premi al millor director amb la pelicula “La Soledad” i els premis a la pel·lícula van ser:

-millor película
-millor direcció
-millor actor revelació.

Oponió sobre la guerra dels formats DVD

Després de quatre anys de disputes el nou DVD (Digital Video Disc) d’alta definició anuncia la seva arribada imminent al mercat europeu en dos estàndards diferents i incompatibles. El consumidor espanyol podrà adquirir reproductors i discos compactes del sistema HD-DVD, o bé, podrà optar pel format Blu-Ray. Una tria a cegues que reprodueix el fenomen que fa vint anys va dividir el mercat del vídeo domèstic entre els formats BetaMax i VHS. El triomf final d’aquest últim va obligar als usuaris del BetaMax a llançar a les escombraries milers d’aparells i cintes de vídeo.

El dilema dels formats arriba carregat de raons a favor del nou sistema de gravació i reproducció digital, però farcit de prevencions contra les polítiques comercials de la indústria tecnològica. El DVD d’alta definició té unes qualitats d’imatge i so sensiblement superiors a les dels DVDs convencionals, presenta capacitats d’emmagatzemament entre cinc i sis vegades més grans, i ofereix prestacions d’interactivitat i connexió a internet impensables en els estàndards actuals.

Sobre aquesta proposta tecnològica tant llaminera, gegants de la indústria tecnològica com Toshiba, NEC, Sanyo i Microsoft han apostat al llarg dels últims anys pel format HD-DVD, i han intentat desbancar el format Blu-Ray, que propugnaven competidors com Sony, Panasonic, Samsung, Philips, Dell o Apple.


La meva opinió és que guanyi el que guanyi, tard o d'hora sera innecessari ja que de cares al futur tot anirà per cables i no ens caldra anar amunt i a vall am un DVD. Potser ara si sera una bona llençada al mercat però d'aqui poc temps tot anirà diferent. Sincerament no trobu el perquè de tanta disputa per una cosa que passarà d'aquí poc a la història.

Windows Movie Maker

L’any 2000, Microsoft presenta Windows Movie Maker com una característica integrada a Windows Millenium Edition, el sistema operatiu que la companyia dissenya específicament per als usuaris domèstics. Aquesta aplicació permet als usuaris fer pel·lícules domèstiques d’una forma més fàcil i divertida, i els permet crear, editar i compartir les seves pel·lícules directament al seu equip amb uns simples moviments d’arrossegar i col·locar.

A més, Windows Movie Maker els permet afegir efectes especials, música i una narració. Windows Movie Maker 2 va ser llançat l’any 2003 amb noves característiques basades en les tecnologies Microsoft DirectShow i Windows Media.

Tipus de DVD

Els DVD es poden classificar en diversos tipus:

Segons el seu contingut trobem:

-DVD-Video: S'utilitza per pel·lícules amb audio.
-DVD-Audio: S'utilitza per a audio (alta fidelitat).
-DVD-Data: S'utilitza per a qualsevol dades.

Segons la capacitat de grabar:

-DVD-ROM: És per només lectura.
-DVD+R: Serveix per grabar una sola vegada. La seva capacitat arriba fins uns 8.5 Gigabytes per disc.
-DVD-R: És per grabar només una vegada. La capacitat arriba fins uns 8.5 Gigabytes per disc.
-DVD+RW: És un DVD regrabable.
-DVD-RW: És un DVD regrabable.
-DVD-RAM: És un DVD regrabable d'accés aleatori. Després de fer l'escritura, fa una comprovació de la integritat de les dades. En la versió 1.0 d'una cara té una capacitat de 2,58 GB (2.40 GiB)
-DVD-R DL: S'utilitza per grabar només una vegada de doble capa.
-DVD+R DL: És un DVD regrabable de doble capa.



informació extreta de www.wikipedia.org

Tipus de videocàmares

Segons el tipus de'emmagatzemament tenim:

Cinta mini DV: Aquest sistma s'utilitza molt, ja que les cintes són petites i magnètiques. Això fa que les videocàmeres siguin compactes i també és una tecnologia barata.
El seu inconvenient és que són molt fràgils i s'ha d'anar amb compte.


DVD:és un suport per a l'emmagatzematge de dades binàries d'igual funcionament i grandària que el CD-ROM, encara que amb pistes més fines, osques més petites, més superficie de dades i correció d'errors més eficient, la qual cosa augmenta la densitat de la informació gravable a la superfície i per tant li dóna una major capacitat d'emmagatzematge que el CD-ROM.



Disc dur: És un dispositiu de memòria secundàriaon s'hi emmagatzema grans quantitats d'informació en la superfície magnetitzada d'uns discs que giren a gran velocitat. Les característiques principals d'un disc dur són; la seva capacitat d'emmagatzematge (actualment d'uns quants gigabytes (GB) a un terabyte (TB); i la seva rapidesa en retrobar/esborrar/escriure les informacions.

El guió d'una pel·lícula

El guió d'una pel·lícula és un document que descriu allò que es mostrarà i escoltarà en una obra cinematogràfica. Inclou la divisió per escenes, accions dels personatges o esdeveniments, diàleg entre personatges, així com breus descripcions de l'entorn on esdevindran les accions i, quan és prudent, l'èmfasi que usaran els actors.
Un guió ha de transmetre la informació suficient perquè el lector visualitzi la pel·lícula: com transcorre el diàleg, com actuen els personatges i amb quins objectes interactuen, sense especificar encara els detalls de la producció.

Una vegada finalitzat es passa al guió tèctic, que descriurà amb detall com la càmera captarà tota aquesta informació. Es fa servir principalment per a mostrar a productors potencials, actors, patrocinadors i membres de l'equip creatiu els personatges i sentiment general d'una pel·lícula.

(he extret la informació de www.wikipèdia.org)

Moviments de la càmara

La càmera també pot moure's. I ho pot fer sobre el seu propi eix o de manera longitudinal.
Hi ha 3 tipus de moviment:

• Travelling
• Zoom
• Panoràmica

Sempre que la càmera es desplaça en l'espai, fa un moviment que anomenem " travelling". Aquest és un moviment de translació de la càmera. Aquesta es desplaça sobre un peu mòbil que rep el nom de carro, sobre el qual es munta la càmera per desplaçar-la sobre uns rails similars als del ferrocarril. El desplaçament, però, pot ser també a mà, sobre un cotxe, etc.Hi ha molts tipus de tràveling:

• Travelling lateral: si camina en paral·lel a un objecte que es desplaça
• Travelling vertical: si es desplaça en sentit vertical.
• Oblicui: si fa els dos moviments anteriors simultàniament.
• Travelling circular: si el moviment és al voltant d'una gura.
• Per últim encara existeixen dues possibilitats més: que s'apropi a un objecte - travelling d'aproximació, o que se n'allunyi - travelling d'allunyament -

En el moviment del zoom, no es mou la càmera, sinó l’òptica. Aquest és una òptica de distància focal variable. El moviment del zoom s’anomena també tràvelling òptic. El zoom permet que els objectes s’apropin o s’allunyin sense necessitat de desplaçar la càmera. L’efecte visual no és el mateix, ja que en el moviment de zoom els objectes que s’apropen es comprimeixen. Cal dir, també que no hem d'abusar d'aquest moviment.

La panoràmica: és el moviment que fa la càmera d'esquerra a dreta o al revés, sense que la càmera es mogui del lloc. Ja pot ser directament, amb els peus junts o sense moure el trípode.Hi ha diferents tipus de realitzar aquest moviment:

• Panoràmica vertical: és quan el moviment que fa la càmera el fa sobre el seu eix: de dalt a baix o de baix a dalt.
• Panoràmica horitzontal: és quan el moviment que fa la càmera és de dreta a esquerra o d'esquerra a dreta.
• Panoràmica obliqua: és quan el moviment que fa la càmera és vertical i horitzontal.

Angulació i punts de vista

És el factor que determina el punt de vista de la càmera respecte d'allò que filma. Per definir el tipus d'angulació, es pren com a punt de referència l'altura del personatge. Així depenent de l'angle format entre els ulls del personatge i la situació de la càmera els enquadraments són:

- Normal: es produiex quan la càmera se situa al mateix nivell que els uls dels personatges.



- Picat: Es produiex quan se situa la càmera per damunt dels ulls del personatge, de manera que se'l veu més petit, com oprimit.




- Contrapicat: La càmera se situa per sota del nivell dels ulls del personatge. Amb aquest punt de vista es produeix un efecte d'engrandiment i exaltació dels elemnts filmats per la càmera.

Els plans

Un pla s'aplica en cinema, vídeo o foto com a unitat de presa i com a valor d'enquadrament.

Es parla de pla com a unitat de presa per referir-se al conjunt d'imatges que en el moment de la presa s'enregistren amb continuïtat, però en canvi, es parla d’un pla com a valor d'enquadrament per referir-se al grau d'apropament de la càmera a la realitat. És en aquest sentit que es parla de planificació. La categorització pren com a mesura de referència la persona humana, fent la relació de plans en funció de l'allunyament o apropament de la persona.

Podem dir que els plans més llunyans aporten un valor descriptiu mentre que els plans més propers hi aporten un valor expressiu o dramàtic. Els plans mitjans aporten sobretot narració.

Hi ha diversos tipus de plans:

• Pla General: Mostra un escenari ampli en el que s'incorpora una persona o grup de persones que ocupa un terç o una quarta part de l'enquadrament.
• 
  Pla sencer: Els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus d'un odos personatges. Interessa l'acció.
  
  
  
• Pla americà o tres quarts: Els límits superior i inferior coincideixen amb el cap i els genolls de la persona. És un enquadrament molt cinematogràfic.
  
  
  
• Pla mitjà: Presenta la persona tallada per la cintura, és a dir, de mig cos en amunt. Interessa la reacció del personatge davant una realitat.
  
• Primer pla: Presenta el rostre sencer o com a molt amb l'espatlla. És un pla molt expressiu, psicològic i dramàtic.
  
  
• Pla de detall: Mostra un objecte o part d'ell. Normalment s'incorpora com a pla d'inserció dins d'una narració.