Rellotge

dimarts, 12 de febrer del 2008

Firmats de vídeo

Hi ha diversos tipus de formats de vídeo:


-AVI és l'acrònim d'Audio Video Interleave (intercalat d'àudio i vídeo). Es tracta d'un format d'arxius ue actua com contenidor de fluxos de dades d'àudio i de video. El format AVI va ser definit por Microsoft per a la seva tecnologia Vídeo per Windows el 1992.

El format AVI permet emmagatzemar simultàniament un flux de dades de vídeo i diversos fluxos d'àudio. El format concret d'aquests fluxos no és objecte del format AVI i és interpretat per un programa extern denominat còdec. És a dir, l'àudio i el vídeo continguts en l'AVI poden estar en qualsevol format (mp3/divx, o Ogg/xvid, por exemple). Per això se'l considera un contenidor.

-MPEG (Moving Picture Experts Group - Grup d'experts en imatges en moviment) era originàriament un grup encarregat del desenvolupament de normes de codificació per a àudio i vídeo. Hi ha diversos tipus:

MPEG-1: estàndard inicial de compressió d'àudio i vídeo. Esdevingué la norma per als CD de vídeo, i també inclou el format de compressió MP3.

MPEG-2: normes d'àudio i vídeo per a la difusió amb qualitat de televisió. Utilitzat per les operadores de televisió per satèl·lit i cable, i adaptat per als DVD de vídeo.

MPEG-3: dissenyat originàriament per a l'HDTV (televisió d'alta definició), però va ser abandonat en favor de l'MPEG-2.

MPEG-4: amplia l'MPEG-1 per a suportar "objectes" àudio/vídeo, contingut 3D, codificació a baixa velocitat de transmissió de dades i suport per a la gestió de drets digitals (protecció de copyright).

MPEG-7: sistema formal per a la descripció de contingut multimèdia.

MPEG-21: l'MPEG descriu aquesta norma futura com un "marc multimèdia".

dimecres, 6 de febrer del 2008

Els connectors

Els connectors analògics actuals emprats en televisió cauran en desús degut a que el futur de la televisió és digital (TDT), i a que les senyals generades o utilitzades pels dispositius d'emmagatzematge com el Digital Hubbub seran digitals. D'aquesta manera podem declarar l'Euroconnector i els connectors RCA obsolets.

-HDMI
El
connector HDMI connecta qualsevol font d'àudio i vídeo digital (TDT, Blu-ray…) i un monitor d'àudio i vídeo digital compatible. Permet l'ús de vídeo estàndard, millorat o d’alta definició i és independent dels diferents estàndards de TDT. N'hi ha de dos tipus:
  • Tipus A de 19 pins i compatible amb DVI
  • Tipus B de 29 pins i va ser dissenyat per resolucions molt elevades, més que el format 1080p (HD).

Té funcions de control remot. Té una amplada de banda de 25 Mhz a 165 MHz (tipus A) o de 330 Mhz (tipus B). Compatible amb el connector DVI. Una font DVI pot connectar-se a un monitor HDMI (adaptador) però l'àudio i les característiques de control remot no estaran disponibles. El connector HDMI ja s'està començant a utilitzar en els televisors d'última generació.


Premis Goya

El dia 3 de febrer de 2008 es va celebrar la XXII edició del Premis Goya.
Va ser una gala molt intensa per als guardonats. “El Orfanato” s’ha endut la majoria dels premis:

-millor pel·lícula
-millor direcció
-millor producció
-millor direcció artistica
-millor guió original
-millor actor revelació.


Era d'esperar que aquesta obtingués moltes nominacions. De totes maneres, crec que la producció d'aquest any no ha estat molt bona, sinó només cal veure que els premis es concentren en poques pel·licules, ara això sí, hi han hagut bones produccions de direcctors. Hi ha ver una una gran sorpresa aquella nit, Jaime Rosales va guanyar el premi al millor director amb la pelicula “La Soledad” i els premis a la pel·lícula van ser:

-millor película
-millor direcció
-millor actor revelació.

dimarts, 5 de febrer del 2008

Oponió sobre la guerra dels formats DVD

Després de quatre anys de disputes el nou DVD (Digital Video Disc) d’alta definició anuncia la seva arribada imminent al mercat europeu en dos estàndards diferents i incompatibles. El consumidor espanyol podrà adquirir reproductors i discos compactes del sistema HD-DVD, o bé, podrà optar pel format Blu-Ray. Una tria a cegues que reprodueix el fenomen que fa vint anys va dividir el mercat del vídeo domèstic entre els formats BetaMax i VHS. El triomf final d’aquest últim va obligar als usuaris del BetaMax a llançar a les escombraries milers d’aparells i cintes de vídeo.

El dilema dels formats arriba carregat de raons a favor del nou sistema de gravació i reproducció digital, però farcit de prevencions contra les polítiques comercials de la indústria tecnològica. El DVD d’alta definició té unes qualitats d’imatge i so sensiblement superiors a les dels DVDs convencionals, presenta capacitats d’emmagatzemament entre cinc i sis vegades més grans, i ofereix prestacions d’interactivitat i connexió a internet impensables en els estàndards actuals.

Sobre aquesta proposta tecnològica tant llaminera, gegants de la indústria tecnològica com Toshiba, NEC, Sanyo i Microsoft han apostat al llarg dels últims anys pel format HD-DVD, i han intentat desbancar el format Blu-Ray, que propugnaven competidors com Sony, Panasonic, Samsung, Philips, Dell o Apple.


La meva opinió és que guanyi el que guanyi, tard o d'hora sera innecessari ja que de cares al futur tot anirà per cables i no ens caldra anar amunt i a vall am un DVD. Potser ara si sera una bona llençada al mercat però d'aqui poc temps tot anirà diferent. Sincerament no trobu el perquè de tanta disputa per una cosa que passarà d'aquí poc a la història.